News
31/7/2018

DCEXS-UPF/IBE/CRG: Vint-i-cinc canvis genètics que podrien haver allargat la vida humana identificats amb un nou mètode

DCEXS-UPF/IBE/CRG: Vint-i-cinc canvis genètics que podrien haver allargat la vida humana identificats amb un nou mètode


Notícia del DCXES, l'IBE i el CRG


La llargada de la vida oscil·la molt entre les diferents espècies animals. En el cas dels humans, potencialment podem viure cent vint anys, mentre que les espècies de primats més properes a la nostra en viuen la meitat. Amb l’objectiu d’explicar aquesta diferència, investigadors de l’IBE i el CRG al PRBB i de la Universitat de Bristol i la Universitat de Liverpool a Anglaterra, van estudiar els genomes de disset espècies de primats, inclosos els humans. D’aquestes, només els humans i dos macacos viuen molt més que l’ancestre comú, cosa que evidencia que «han experimentat un procés relativament ràpid d’allargament vital», explica el líder de l’estudi Arcadi Navarro, professor d’investigació ICREA a l’IBE, catedràtic de la UPF i col·laborador del CRG.

Els gens d’aquestes tres espècies es van comparar amb els de les catorze restants amb l’objectiu de detectar mutacions presents en les espècies amb la vida més llarga. Es van identificar vint-i-cinc mutacions en gens associats al guariment de les ferides, a la coagulació i a un gran nombre de problemes cardiovasculars.

«Els resultats tenen sentit perquè en les espècies que viuen més, cal un control flexible i adaptable dels mecanismes de coagulació», comenta Gerard Muntané, primer autor de l’estudi, i investigador postdoctoral a l’IBE i a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Al mateix temps, afegeix, «confirmen la teoria pleiotròpica de l’envelliment», segons la qual «hi ha mutacions que poden tenir diversos efectes, segons l’etapa de la vida: ens afavoreixen en les primeres etapes, i ens perjudiquen en les posteriors, quan ja s’ha deixat enrere l’etapa reproductiva».

Els autors apunten que els resultats poden contribuir a desenvolupar noves dianes terapèutiques per tractar malalties relacionades amb l’envelliment i demostren el potencial de l’aproximació evolutiva a la medicina.

Més informació:
Web del DCEXS-UPF

Referència:
Muntané, G.; Farré, X.; Rodríguez, J.A.; Pegueroles, C.; Hughes, D.A.; de Malgalhaes, J.P.; Gabaldón, T. And Navarro, A. (2018) Biological porcesses Modulating Longevity across Primates: A Phylogenetic Genome-Phenome Analysis Molecular Biology and Evolution msy105 https://doi.org/10.1093/molbev/msy105